En aquest enllaç, l’informe del mes de la nostra estació amb les dades diàries, cortesia de Meteoclimatic.

Gener 2012, informe de VilMeteo

A continuació les dades més significatives del mes de gener:

TEMPERATURES

Temperatura mitjana: 11.4ºC (0.8ºC per sobre de la mitja de gener del període 1937-2011*, 10.6ºC)
Temperatura mitjana de les màximes: 15.4ºC (igual que la mitja, 15.4ºC)
Temperatura mitjana de les mínimes: 7.5ºC (1.6ºC per sobre de la mitja, 5.9ºC)

Temperatura màxima absoluta: 22.1ºC el 4 i el 5/01/2012
Temperatura mínima absoluta: 5.1ºC el 10 i el 31/01/2012
Temperatura màxima més baixa: 10.7ºC el dia 16
Temperatura mínima més alta: 12.3ºC el dia 6

PRECIPITACIONS

Precipitació total: 38.4  mm (que representa un 112% de la precipitació habitual per el mes de desembre(34 mm) al període 1997-2011 a Vila-real – IVIA)

Dies de precipitació registrada:

-Dia 16: 36.3 mm
-Dia 27: 1.8 mm
-Dia 28: 0.3 mm

Dies de tempesta: 0
Dies de neu: 0
Dies amb acumulació superior a 0.1mm: 2
Dies amb acumulació superior a 10mm: 1
Dies amb acumulació superior a 20mm: 1

ALTRES

Ràfega màxima de vent: 48 km/h el dia 6

Humitat màxima: 98% HR el dia 16
Humitat mínima: 19% HR el dia 5
Humitat mitjana: 59% HR

Pressió màxima: 1037.7 hPa el dia 19
Pressió mínima: 1011.7 hPa el dia 16

Dies de boira: 0
Nits tropicals (T. min nocturna>20ºC): 0

Clickant en aquest enllaç, el resum d’AEMET per al mes de gener. 

*Comparació amb les dades de la estació oficial d’AEMET Castelló-Almassora.

Com la memòria és molt traïdora, anem a repassar algunes dades que ens deixa aquest episodi fred a Vila-real, a la província, a Espanya i a Europa. Però el primer que farem serà definir qué és una onada de fred, amb paraules de la OMM (Organització Mundial de la Meteorologia):

Las olas de frío y calor son producto, según define la Organización Meteorológica Mundial, de un fuerte enfriamiento o calentamiento del aire, respectivamente, motivadas por la invasión de una masa de aire muy fría o muy cálida, según el episodio del que se trate, que se extiende sobre un amplio territorio.

En primer lloc, fem una ullada a la evolució de le temperatures a 850 hPa, que equival, aproximadament, a una altura de 1500 metres. Aquest analisi ens  dóna una idea de si ha existit en altura una massa de aire que ha refredat l’ambient.

Veiem l’evolució de les temperatures a 850 hPa tant a Barcelona com a Murcia. En ambdós casos observem una davallada de les temperatures del ordre de uns 13 ºC. Sense dubte ha hagut una irrupció d’una massa freda. A més, el fet que Murcia tinga un comportament molt similar a Barcelona ens dóna una idea de la magnitud de la invasió d’aire fred, arribant a latituds molt baixes de la península i amb molta intensitat, quasi igual que a Barcelona, molt més al nord.

Per tant, complim una de les condicions de la definició d’onada de fred, la arribada d’una massa d’aire freda. Anem a veure com s’ha reflexat aquest fred en la superfície. Analitzem les dades dels primer quinze dies de febrer a l’estació de VilMeteo.

En la taula encontrem la temperatura mitja, màxima i mínima per a cada dia, així com la mitja dels primers 15 dies de febrer. Veiem com el dia més fred va ser el dia 3, amb una temperatura mitja per al dia de 4.02, sent el 65é dia més gelat si ho comparem amb els registres de la estació de la AEMET de Castelló que comencen en 1936. En una escala menor, és el 6é dia més fred dels últims 25 anys.

A la dreta trobem una columna titolada “Anomalia”, que resulta de comparar la dada diaria de VilMeteo amb el que seria un dia normal de la primera quinzena de febrer entre 1936 i 2011. La temperatura d’un dia normal dels primers 15 dies de febrer és de  11.26ºC. Així trobem que el dia 3, el mes fred, fou més de 7ºC més fred d’allò habitual.

També podem comprovar com han evolucionat les temperatures mínimes i màximes de cada dia. Al final de cada columna trobem la mitja per a tot l’episodi. Doncs bé, la mitjana de temperatures màximes per a la primera quinzena de febrer del període 1936-2011 és de  16.2ºC, casi 4ºC més que en aquest episodi. Les mínimes habituals per al més de febrer entre 1936 i 2011 són de 6.3ºC.

Com podem veure, finalment, la temperatura mitjana de l’episodi ha estat 7.16ºC, 4.1ºC per baix de la mitja per a aquestes dates.

Sense cap mena de dubte, i després d’una primera ullada a les dades, el fred que va irrompre en altura també es va notar en superfície. Podem ara comparar les temperatures d’aquesta onada freda (ja la podem anomenar així, no?) amb alguna d’altra de les que anomenen històriques.

La primera comparació és molt dura. Qualsevol episodi sortiria mal parat si el comparem amb el febrer de 1956, el més fred mai enregistrat a Espanya i com no a Castelló. D’aquell any daten les efemérides més importants en quant a temperatura, sent -7.1ºC la temperatura més baixa mai registrada a Castelló. Tot i la diferència de magnitud, el comportament ha estat similar, amb dues pulsacions fredes ben marcades al inici. Si aquesta onada freda de febrer de 2012 ha destacat pel seu temps de permanència, el que passà en 1956 no té nom.

Buscant en els arxius meteorològics de Castelló he trobat 5 episodis més d’onada freda en febrer destacables des de 1936. Són els de 1948, 1954, 1963, 1965 i 1983. De aquests, sols els de 1965 i 1983 van tenir una durada comparable a l’actual. Les de 1948, 1954 i 1963 foren notablement més efímeres però amb registres absoluts més baixos. Una comparació del febrer de 2012 amb els febrers de 1965 i 1983.

Onades de fred molt similars. Si comparem les temperatures mitjanes de cada una d’elles obtenim que la de 1983 fou la més freda de les 3, amb una temperatura de 6.60ºC. 2012 es trobaria en segon lloc amb els ja nomenats 7.16ºC mentre que la de 1965 va ser de 7.54ºC.

COMPORTAMENT DE L’ONADA DE FRED A CASTELLÓ, ESPANYA

Temperatures mínimes absolutes per a la onada de fred de febrer de 2012:

El és xocant és la diferència entre Vila-real i la zona costera de Castelló amb València, que ha assolit temperatures molt més baixes, feta l’excepció de Burriana, estació de la que desconec la seua ubicació i per tant no puc extreure més conclusions. Però aquestes diferències venen donades per un fet diferencial: el vent. Allà on ha calmat el vent la temperatura mínima ha pogut desplomarse, com a Burriana, València, etc.

Com a última curiositat abans de acabar aquest article, i ara que feiem referència al vent, adjunte un gràfic amb la evolució de la temperatura aquests dies comparant-la amb la temperatura de sensació, que ve donada per la força del vent. Si bé no hem assolit temperatures mínimes extraordinaries, és cert que hem estat moltes hores per davall de zero en el que fa referència a la temperatura de sensació.

Actualització 18/06/2012, 16:38

Si representem en un gràfic les temperatures mitjanes de la primera quinzena de febrer des de 1937 fins ara, obtenim el següent:

Fer click per ampliar el gràfic. Comprovem que la primera quinzena de febrer més freda de la història (entenem història des de que hi ha registres) fou la de 1956, amb diferència. La 1ª quinzena de febrer de 2012 es situa en segona posició. La segona 1ª quinzena de febrer més freda a Castelló des que hi ha registres. Una dada històrica.

 Temperatura de l’aire 

Anem a centrar-nos en la variació de la temperatura de l’aire en la capa de l’atmosfera on es produeixen els fenòmens meteorològics, és a dir, la troposfera. I és que el comportament de la temperatura atmosfèrica varia segons la capa de la que parlem.

És comú que la temperatura de l’aire a la troposfera descendeixi amb l’altura. L’explicació d’aquest fenomen necessita que ens esplaiem una mica.

1)En primer lloc hem de aclarir que el Sol no escalfa directament l’aire. La radiació solar atravessa l’atmosfera sense calfar de forma rellevant l’aire Però aquesta radiació al arribar a la superfície sí que la escalfa. Aquest sòl ja escalfat, al mateix temps, caldeja l’aire que està immediatament en contacte.  Aquesta és una de les raons per les que a menor altura, major és la temperatura, perquè l’atmosfera s’escalfa per la base i no pel sostre com seria lògic pensar.

2)Però hi ha més. Per una altra banda, la temperatura de l’aire també depèn de la pressió atmosfèrica. Podríem explicar la pressió atmosfèrica com la columna d’aire que existeix damunt de nosaltres en un punt concret. És evident que a nivell del mar la columna d’aire es major que a 2000 metres d’altura, que serà una columna 2000 metres menys elevada. Per tant, la pressió és major a la mar que en altura. Ara ve allò important: a menor pressió, l’aire s’expandeix i com a conseqüència es perd calor.

Aquestes son, de forma general, les raons per les que en condicions normals la temperatura descendeix quan guanyem altura.

Però. De vegades el comportament de l’aire canvia en la troposfera. Hi ha cops que la temperatura augmenta amb l’altura. Ocorre en dies de calma anticiclònica, sense núvols i absència de vent. En aquestes condicions, quan arriba la nit, l’aire en contacte amb la superfície es refreda ràpidament per la pèrdua de calor del sòl durant la nit. A més, l’aire fred, de major densitat (més pesat), s’acumula en la superfície. L’absència de vent evita la mescla del vent fred acumulat en les capes  baixes amb el més càlid a major altura, mentre que l’absència de núvols permet que el calor que allibera la superfície es dissipi i es perdi a l’espai. És el que anomenem una inversió tèrmica.

Temperatures mínimes i gelades

Com hem explicat abans, l’aire s’escalfa quan entra en contacte amb la superfície caldejada per la radiació solar. Posteriorment, els moviments verticals i horitzontals de l’aire defineixen la temperatura atmosfèrica. Doncs l’aire es refreda de forma molt pareguda. De nit, la superfície terrestre perd la calor acumulada durant el dia, refredant-se i conseqüentment refredant l’aire immediatament en contacte amb aquest.

Hi ha dos mecanismes per a que es donen les gelades, o temperatures mínimes molt baixes.

1)Per advecció freda. O el que és el mateix, quan simplement una massa d’aire freda irromp en un territori. Hi haurà gelades si la temperatura de la massa d’aire és inferior a 0ºC. Aquestes situacions solen vindre acompanyades de vent i mai es dóna una inversió tèrmica en aquestes condicions. Que el cel estigui o no cobert de núvols no influeix pràcticament en la temperatura mínima d’aquestes situacions.

2)Per irradiació. En condicions anticiclòniques, sense vent ni núvols. Es produeix una estratificació on les capes d’aire més baixes son les més fredes degut a la pèrdua de calor per irradiació de la superfície terrestre durant la nit. Ens trobem davant d’una inversió tèrmica. L’absència de vent evita la mescla de aquestes capes que hem anomenat i permet que el fred quedi acumulat en la superfície. Les mínimes i gelades per irradiació es donen en llocs profunds, tal com les valls o esplanades, on el fred pot acumular-se. És aquesta l’explicació a la situació de molts pobles de muntanya, que eviten les zones profundes per tal de fugir de les temperatures més baixes durant les inversions tèrmiques.

Podríem dir que hi ha un tercer mecanisme que és una mescla dels dos primers. Quan arriba una massa d’aire fred i estranyament hi ha unes condicions de calma anticiclònica. Seria, probablement, la situació més favorable per a les gelades més intenses.

Vila-real

A Vila-real les temperatures mínimes més baixes es donen sobretot per irradiació degut al medi físic on està situada la localitat: el ventall al·luvial del Millars, és a dir, una planúria. Per a que es produeixin gelades, no sols necessitem d’una inversió tèrmica, sinó que a més prèviament requeriríem la presència d’una massa d’aire fred. La proximitat a la mar, la baixa latitud i altitud fan que sigui poc habitual que arriben gelades a Vila-real.

Podem pegar una ullada a la última situació freda que hem viscut a Vila-real, just ara a principis de febrer de 2012. Trobem en aquest episodi ambdós tipus de refredament.

En primer lloc, peguem una ullada al 3 de febrer de 2012. Ens trobem en ple atac de la ona freda. El radiosondeig de Murcia ens indica que tenim -9.3ºC a 850 hPa (1459 m.). Observem el gràfic d’evolució de les temperatures.

Comprovem que la temperatura mínima ha arribat fins a 1ºC. El vent no ha cessat en tota la nit per tan sabem que no ha hagut inversió tèrmica i que la mínima s’ha donat purament per advecció freda, per l’arribada de una massa d’aire a baixa temperatura.

Analitzem ara la situació 3 dies més tard. El fred s’ha anat retirant i el radiosondeig de Murcia ens indica que la temperatura a 850 hPa és de +2.4ºC.

La temperatura durant el dia ha estat ja molt més alta, la màxima supera en 8ºC la del dia 3. Mentre el vent bufa veiem les temperatures relativament elevades, però quan a les 4 de la matinada del dia 7 deixa de bufar, observem una caiguda de prop de 7ºC en poc més de dues hores, marcant 3.2ºC de mínima. En aquest cas, ens trobem davant una situació de irradiació nocturna amb probable estratificació de capes baixes de la troposfera, inversió tèrmica que es veurà trencada només comenci a bufar el vent o el Sol escalfi lo suficient com per a propiciar moviments verticals de l’aire.

En el primer cas teníem en altura (1500 metres) una temperatura de -9.3ºC i la mínima de la nit fou 1ºC. En el segon cas teníem en altura 2.4ºC mentre que la mínima fou de 3.2ºC. És fàcil adonar-se’n que el primer episodi va ser una advecció freda, mentre que el segon es clarament d’irradiació i amb inversió tèrmica.

Per acabar, nomenar alguna de les estacions de la província de Castelló amb el fenomen d’inversió tèrmica més marcat. Es tracta de l’estació Barracas (CEAMET), situada en l’últim poble de la Comunitat Valenciana abans d’entrar a Terol. Situat en un altiplà a quasi 1.000 metres d’altura i rodejat de pics de fins a 1.1150 metres, compleix amb les condicions per a sofrir fortes gelades per irradiació. S’ha arribat fins els -18ºC. Una de les coses més curioses és comparar les dades de Barracas (CEAMET) amb les de Pina Montalgrao (CEAMET), situada a més altura i a menys de 10 km de Barracas. En situacions de inversió tèrmica Barracas pot arribar a marcar fins a 10ºC menys que la veïna de Pina. La explicació és senzilla: Barracas està ben situada per captar mínimes baixes per irradiació mentre que Pina, a més altura i situat en una vessant de la muntanya i no al fons de la vall, lloc on s’acumula el fred. En situacions d’advecció freda, ambdues estacions marquen temperatures similars, i Pina, per la seva major altura, una mica més fredes.

El Climagate, o Climategate en la seva versió anglesa, és un escandol que va rodejar en 2009 el nucli dur dels defensors d’un Canvi Climàtic Antropogènic.  Tal volta no es pot arribar a parlar de conspiració, però sí que deixa la sensació que en el tema del Canvi Climàtic hi ha alguna cosa més que pur interés científic, ja que les conclusions pareixen ser extretes a priori. A partir de les conclusions, analitzem les dades. Error.

Contextualitzem. Novembre de 2009. Falta un mes per a que es celebre la Conferència sobre el Canvi Climàtic de la ONU 2009. Es filtra a la xarxa documentació que pertany al CRU (Unitat d’investigació climàtica), institució íntimament lligada amb el IPCC i encarregada de validar les teories que mantenen un escalfament global provocat per les emissions de CO2 del ésser humà. Quan diem filtració ens referim a que ‘hackers’ van obtindre aquesta documentació de forma no legítima. Entre aquesta documentació encontrem, entre d’altres, emails entre afamats científics defensors del Escalfament Global Antropogènic. Emails comprometedors o alguna cosa més.

És un curt resum, però ens val per fer-nos una idea. Intentaré no ser massa sensacionalista. Ja de per sí, Climagate ho és.  Un paral·lelisme amb el famós Watergate, però amb el clima com objectiu. A continuació una compilació dels emails més ‘interessants’ d’entre els milers que van sortir a la llum, traduïts al català i distribuïts en temes.

1. Sistema de revisió per experts.

Es tracta de un mètode d’evaluació, en l’àmbit acadèmic, dels treballs escrits per validar-los. Experts s’encarreguen de fer una espècie d’arbitratge. Molt millor explicat, aquí.

A continuació alguns dels mails relacionats amb aquest tema. Més que relacionats, que posen en dubte el ‘fair play’ d’aquest sistema en alguns casos.

De Michael Mann, 11/03/2003

Aquest era el perill de criticar sempre als escèptics per no publicar en literatura “peer-review”. Obviament han trobat una solució: fer-se amb una revista. Que fem al respecte? Crec que tenim que deixar de considerar “Climate Research” com una revista legítima. Posiblement deuriem anmar els nostres colegues en la comunitat de la investigació climàtica a no enviar o citar articles d’aquesta revista. Necessitem considerar també que diem o demanem als nostres amics més raonables dels que es troben en el consell editorial…

 De Edward Cook, 06/04/2003

Tinc un treball per revisar, escrit per un Coreà i algú de Berkeley que diu que el mètode de reconstrucció que usem en dedrocronologia està errat, sesgat i que és horrible. Si ho publica podria fer bastant de mal.
A més es un treball desagradable de revisar perquè es molt matemàtic, amb molts Box-Jenkins. No serà fàcil refutar-lo, perquè en principi les matemàtiques pareixen correctes teòricament (…)
Ho senc molt però tinc que molestar amb aquesta revisió. Confidencialment, necessite arguments contundents i extensos per rebutjar-lo i recolzar a Dave Stahle.

 2. Ús fraudulent de les dades

El títol és prou clar. Tractem ara alguns emails que donen compte del mal ús que es fa de les dades en brut i invertir el procés científic: a partir de les conclusions tractar les dades.

Tom Wigley, 06/11/2009

Probablement és necessari dir més sobre açò. L’escalfament de la massa terrestre del planeta des del 1980 ha estat el doble que l’escalfament dels oceans -y els escèptics poden afirmar que açò demostra que el efecte del ambient urbà és real i important.

Anotar que les estacions d’on s’obtenen les dades estan generalment situades en ambients urbans.

Kevin Trenberth,  14/09/2009

El fet es que no podem explicar la falta d’escalfament actual i no podem permitir-nos transvestir-lo. Les dades de CERES publicades [...]mostren que deu haber més escalfament: però les dades estan, sense dubte, errades. El nostre sistema de observació es inadequat.

De Phil Jones, 16/11/1999

Acabe de completar el truc de Mick de Nature afegint les temperatures reals de cada sèrie per els últims 20 anys (és a dir, a partir de 1981) les de 1961 per a que Keith puga ocultar la baixada de temperatures.

De Gary Funkhouser19/09/1996

Realment m’agradaria ser més positiu sobre el material de Kirguizistan, però te jure que vaig treure de la màniga tots els trucs que tinc tractant d’extraure algo sobre això. [...] No crec que siga productiu fer més malabarismes amb les estadístiques de la cronologia que els que ja he fet.

3. Eliminació de dades

Tampoc fa falta molta explicació. No cap.

De Phil Jones, 02/02/2005

Els dos MMs han estat darrere les dades d’estacions de la CRU durant anys. Si algun cop s’en assabenten de que existeix un Acta de Llibertat de Informació al UK, crec que borraré l’arxiu abans de enviar-lo a ningú.

Aquesta és una petita mostra dels molts emails ‘sospitosos’ que van sortir a la llum ara ja fa 2 anys. Escric ara aquest article perquè, basicament, en el moment en que ocorregué, el blog estava inactiu, i em sembla interessant compartir una informació que no va arribar a tots els mitjans d’informació en el seu moment, ni amb la importància que mereixia.

Al respecte d’aquest polèmica, dir que va haber uns quants canvis després del Climagate. El directorde la CRU va dimitir, la autenticitat del emails es va confirmar i sols paraules com “els escèptics han tret de context els emails” van tractar de suavitzar l’assumpte. La CRU va alliberar totes les seves dades per a que la totalitat de la comunitat científica pogués accedir als seus registres. I moltes més coses que ara no nomenarem.

Tot i la gravetat (opinió personal) del cas, l’alarmisme continua molt viu. Ha ajudat que els mitjans de comunicació informen de forma sesgada, mentre a diaris de USA com NY Times el Climagate era portada, al nostre país, el mateix dia, parlaven de com el pol nord s’estava fonent.

Al final ha cabut tot en una entrada. Bé, tot no, sols representa una mínima part de lo que es podria escriure al respecte del Climagate. Al final del article algun enllaç amb (molta) més informació. Segurament seguiré escrivint una mica al voltant d’aquest tema.

Via: http://www.desdeelexilio.com/tag/climategate/ 

Però nosaltres anem a fer una ullada a l’evolució de la superficie de gel a l’Antàrtida. És a dir, dades.

Es tracta d’un gràfic amb les anomalies en la superfície congelada a l’Antàrtida des del 1978. Notem alternància entre augment i descens de la superfície congelada, sense tendències clares. Si de cas, una lleugera tendència positiva.

Ara ja estem preparats per veure com tones de gel col·lapsen al pol sud.

Font: http://arctic.atmos.uiuc.edu/cryosphere/index.noshade.html 

Via Watts Up With That
Mesures CO2: Mauna-Loa NOAA 

Desembre 2011, informe de VilMeteo

A continuació les dades més significatives del mes de desembre:

TEMPERATURES

Temperatura mitjana: 12.5ºC (1.0ºC per sobre de la mitja de desembre del període 1937-2011*, 11.5ºC)
Temperatura mitjana de les màximes: 17.2ºC (1.2ºC per sobre de la mitja, 16.0ºC)
Temperatura mitjana de les mínimes: 8.5ºC (1.6ºC per sobre de la mitja, 6.9ºC)

Temperatura màxima absoluta: 21.6ºC a les 14:42 del 21/11/2011
Temperatura mínima absoluta: 4.6ºC a les 7:39 del 27/12/2011
Temperatura màxima més baixa: 14.0ºC el dia 3
Temperatura mínima més alta: 13.6ºC el dia 22

PRECIPITACIONS

Precipitació total: 5  mm (que representa un 14% de la precipitació habitual per el mes de desembre(35 mm) al període 1997-2011 a Vila-real – IVIA)

Dies de precipitació registrada:

-Dia 2: 4.7 mm
-Dia 27: 0.3 mm

Dies de tempesta: 0
Dies de neu: 0
Dies amb acumulació superior a 0.1mm: 1
Dies amb acumulació superior a 10mm: 0
Dies amb acumulació superior a 20mm: 0

ALTRES

Ràfega màxima de vent: 36 km/h el dia 14

Humitat màxima: 96% HR el dia 3
Humitat mínima: 29% HR el dia 18
Humitat mitjana: 57.6% HR

Pressió màxima: 1037.7 hPa el dia 26
Pressió mínima: 1010.7 hPa el dia 16

Dies de boira: 0
Nits tropicals (T. min nocturna>20ºC): 0

*Comparació amb les dades de la estació oficial d’AEMET Castelló-Almassora.

En aquest enllaç, l’informe del mes de la nostra estació amb les dades diàries, cortesia de Meteoclimatic.

Novembre 2011, informe de VilMeteo

A continuació les dades més significatives del mes de novembre:

TEMPERATURES

Temperatura mitjana: 15.3ºC (1.3ºC per sobre de la mitja de maig del període 1971-2000, 14.0ºC)
Temperatura mitjana de les màximes: 19.7ºC (1.1ºC per sobre de la mitja, 18.6ºC)
Temperatura mitjana de les mínimes: 3.1ºC (12.4ºC per sobre de la mitja, 9.3ºC)

Temperatura màxima absoluta: 23,5ºC a les 13:15 del 1/11/2011
Temperatura mínima absoluta: 8,5ºC a les 8:00 del 27/11/2011
Temperatura màxima més baixa: 15.4ºC el dia 22
Temperatura mínima més alta: 16.3ºC el dia 3

PRECIPITACIONS

Precipitació total: 157.9 mm (que representa un 439% de la precipitació habitual per el mes de novembre(36 mm) al període 1997-2011 a Vila-real – IVIA)

Dies de precipitació registrada:

-Dia 3: 3.8 mm
-Dia 4 : 3.6 mm
-Dia 6: 0.3 mm
-Dia 7: 4.1 mm
-Dia 14: 22.5 mm
-Dia 15: 30.5 mm
-Dia 17: 6.2 mm
-Dia 19: 3.6 mm
-Dia 20: 5.9 mm
-Dia 21: 34 mm
-Dia 22: 43.1 mm
-Dia 23: 0.3 mm

Dies de tempesta: 2
Dies de neu: 0
Dies amb acumulació superior a 0.1mm: 12
Dies amb acumulació superior a 10mm: 4
Dies amb acumulació superior a 20mm: 4

ALTRES

Ràfega màxima de vent: 39.6 km/h a les 14:34 del dia 3

Humitat màxima: 98% HR els dies 21, 22
Humitat mínima: 36% HR el dia 16
Humitat mitjana: 75.3% HR

Pressió màxima: 1030.7 hPa es dies 26 i 27
Pressió mínima: 992 hPa el dia 4

Dies de boira: 0
Nits tropicals (T. min nocturna>20ºC): 0

1- Front Atlàntic: Els fronts atlàntics son resultat de una borrasca situada al W o NW de la península ibèrica. Afecten principalment a tota la façana atlàntica, es a dir, la meitat oest de la península. Portugal i Galicia son les més beneficides, així com determinades zones de la meitat occidental i del sistema central ben orientades. En lo que ens afecta a nosaltres, aquests fronts, després de atravessar tota la penínusla ibèrica de W a E ens arriben molt desgastats i amb poca humitat. Per tant, tot i que solen deixar alguna pluja, no son quasi mai quantitats importants i difícilment superen els 10 mm a Vila-real. A la dreta la imatge de un front atlàntic dispost a creuar la península ibèrica.

2- DANA o gota freda: Son les situacions que més precipitació deixen a la nostra terra i que poden causar problemes en forma d’inundacions. Una DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) es situa a prop del Mediterrani. Aquesta massa d’aire fred en altura (la DANA) contrasta amb el Mediterrani calent i provoca gran inestabilitat. A Vila-real, les situacions de gota freda importants ocurreixen quan els vents marítims ens arriben del SE (xaloc). Si venen de NE (gregal) ens deixen quasi secs, i si venen de E (llevant) també produeixen precipitació però de menor intensitat que amb el xaloc. Normalment, per a que els vents siguen de xaloc, la DANA s’ha de situar prop del estret de Gibraltar. La experiència ens ha demostrat que a part d’aquestes condicions (DANA, vents de xaloc), si es tracta de una advecció càlida es multiplica el potencial de la situació.

3- Tempestes: Típiques de la primavera i estiu. El Sol calenta la terra, aquesta transfereix el calor a l’aire que l’envolta. L’aire ja calent ascendeix i en aquest ascens condensa formant els famosos cumulonimbus, núvols de tempesta. És comú que es formen a l’interior de la província o fins i tot en Teruel, degut a que al no haber influència marítima l’aire es calenta més. Una vegada formades, les tempestes es mouen seguint el patró habitual, de W a E, podent arribar a Vila-real. Son precipitacions molt intenses i de curta duració. A l’esquerra una imatge on es veu la formació de tempestes a l’interior de Castelló.

És d’aquesta manera com es produeixen situacions de pluja a Vila-real.  El comportament de les precipitacions a Vila-real segueix un patró estacional sent primavera i tardor les èpoques més plujoses. No obstant, cal dir que qualsevol situació que supose vents de recorregut marítim, preferentment si son de SE, poden comportar precipitacions més o menys importants depenent de la idoneïtat de la resta de circumstàncies atmosfèriques.

-Alarma de lluvia

Disposa de versió web i de una aplicació, tant per Android com iPhone. Una aplicació basada en el radar meteorològic, localitza precipitacions properes al lloc on ens encontrem per avisar-nos de la la distància i intensitat de precipitacions. Les seves alarmes de pluja no son 100% sinònim de pluja, però es curiós i a més la visualització del radar és molt bona.

http://www.alarma-de-lluvia.com

-Cliente AEMET

Una aplicació no oficial, ens ofereix informació obtinguda de AEMET. Predicció, satèl·lits, radar, llamps. Bastant útil.

https://market.android.com/details?id=com.projectsexception.weather

-Meteoclimatic

Un widget de la red d’estacions automàtiques meteoclimatic.com, no de fet VilMeteo té disponibles les seues dades en temps real.

http://code.google.com/p/meteoclimatic

Aquestes son les que conec i considere més interessants. Segur  que alguna me’n oblide.