Notícies de l’àrtic

Després de l’aturada estiuenca del blog, torna l’activitat a VilMeteo amb informació que està d’actualitat, l’estat de l’àrtic.

No és difícil trobar-se a la premsa espanyola amb notícies que al·ludeixen a la desaparició total del gel de l’àrtic en un futur no molt llunyà. De fet l’altre dia, mentre mirava la Sexta, quedava bocabadat amb l’informació que donaven, informació que la major part dels televidents no podrà/voldrà contrastar. I és que dubte que la major part dels mitjans de comunicació coneguen la variació anual que sofreix l’àrtic, guanyant gel en hivern i perdent-lo en estiu.

Però bé, el que no veig per la tele ni als diaris nacionals, és informació de l’estat actual del gel a l’àrtic. Poc haureu sentit que a dia de avui hi ha un 25% més d’extensió de la banquisa ártica que fa 2 anys. O que per segon any consecutiu el mínim estival és més extens que anys anteriors. Però bé, la gràfica que habitualment seguim, i no hi ha més paraules:

Situació actual del gel dels pols

De segur que ningun mitjà de comunicació informa de com es troben avui els pols, més que res perquè no se’n pot traure alarmisme per cap lloc. Bé, segur que troben la manera.

El cas es que l’extensió de gel a ambdós pols es troba en uns valors molt propers a la mitja o inclús per sobre. En el cas de l’Àrtic, l’extensió de gel marí supera el valor mesurat per aquestes dates en els últims anys. Una gràfica val més que mil paraules:

Com podem veure, del període 2002-2009 representat en aquesta gràfica d’un organisme japonés, és justament aquest any, 2009, l’any que l’extensió del gel a l’Àrtic és major. S’haurà de veure l’evolució i on es queda el mínim, però dubte molt que el mínim d’aquest estiu sigui inferior al de l’any passat, i molt menys el de l’any 2007, mínim històric absolut.

Click per ampliar l’imatge.

Si ens en anem a l’hemisferi sud, les coses es troben encara millor. Per més plataformes de Wilkins que els mitjans de comunicació s’encabotin en enfonsar.

Perquè si veiem la gràfica, es distingeixen dues variables representades: l’extensió del gel a l’Antàrtida i l’anomalia d’aquesta extensió respecte de la mitja. Doncs bé, el més representatiu es veure la anomalia, i està ben clar. Actualment hi ha una anomalia positiva de més de 1 milió de km2. Per fer-nos una idea, unes 3 vegades la superficie d’Espanya.

Click per ampliar l’imatge.

I pegant una ullada a nivell global, considerant en conjunt el gel de tot el planeta, aquest és el resultat: anomalia positiva. Coses del escalfament, segur.