Gener de 2012, Vila-real – VilMeteo

Gener ha estat un mes de caràcter lleugerament càlid (0.7ºC sobre la mitja) i normal en quant a precipitacions (38.4 mm). Les pressions altes ens han acompanyat durant la major part d’aquest mes. Sols el dia 16 una zona de baixes pressions es va situar al golf de Cadis, enviant-nos vents de llevant i deparant-nos un dia de pluja constant i ben caiguda, que es sol dir, arribant fins els 36.3 mm.

En aquest enllaç, l’informe del mes de la nostra estació amb les dades diàries, cortesia de Meteoclimatic.

Gener 2012, informe de VilMeteo

A continuació les dades més significatives del mes de gener:

TEMPERATURES

Temperatura mitjana: 11.4ºC (0.7ºC per sobre de la mitja de gener del període 1920-2011*, 10.7ºC)
Temperatura mitjana de les màximes: 15.4ºC (igual que la mitja, 15.4ºC)
Temperatura mitjana de les mínimes: 7.5ºC (1.6ºC per sobre de la mitja, 5.9ºC)

Temperatura màxima absoluta: 22.1ºC el 4 i el 5/01/2012
Temperatura mínima absoluta: 5.1ºC el 10 i el 31/01/2012
Temperatura màxima més baixa: 10.7ºC el dia 16
Temperatura mínima més alta: 12.3ºC el dia 6

PRECIPITACIONS

Precipitació total: 38.4  mm (que representa un 112% de la precipitació habitual per el mes de gener(34 mm) al període 1997-2011 a Vila-real – IVIA)

Dies de precipitació registrada:

-Dia 16: 36.3 mm
-Dia 27: 1.8 mm
-Dia 28: 0.3 mm

Dies de tempesta: 0
Dies de neu: 0
Dies amb acumulació superior a 0.1mm: 2
Dies amb acumulació superior a 10mm: 1
Dies amb acumulació superior a 20mm: 1

ALTRES

Ràfega màxima de vent: 48 km/h el dia 6

Humitat màxima: 98% HR el dia 16
Humitat mínima: 19% HR el dia 5
Humitat mitjana: 59% HR

Pressió màxima: 1037.7 hPa el dia 19
Pressió mínima: 1011.7 hPa el dia 16

Dies de boira: 0
Nits tropicals (T. min nocturna>20ºC): 0

Clickant en aquest enllaç, el resum d’AEMET per al mes de gener. 

*Comparació amb les dades de l’estació oficial d’AEMET Castelló-Almassora.

Onada de fred febrer de 2012

Els termòmetres es recuperen de les baixes temperatures que hem tingut durant la primera quinzena del mes de febrer. Una onada de fred en tota regla com a continuació veurem. No s’ha fet extrany en els últims dies veure llargs i aventurers reportatges a les televisions, en plan Al Filo de los Imposible, fent ressenya del fred que ens ha envaït. En la banda contraria també hem sentit, segurament, allò de que “lo normal en febrer és que faja fred”.

Com la memòria és molt traïdora, anem a repassar algunes dades que ens deixa aquest episodi fred a Vila-real, a la província, a Espanya i a Europa. Però el primer que farem serà definir qué és una onada de fred, amb paraules de la OMM (Organització Mundial de la Meteorologia):

Las olas de frío y calor son producto, según define la Organización Meteorológica Mundial, de un fuerte enfriamiento o calentamiento del aire, respectivamente, motivadas por la invasión de una masa de aire muy fría o muy cálida, según el episodio del que se trate, que se extiende sobre un amplio territorio.

En primer lloc, fem una ullada a la evolució de le temperatures a 850 hPa, que equival, aproximadament, a una altura de 1500 metres. Aquest analisi ens  dóna una idea de si ha existit en altura una massa de aire que ha refredat l’ambient.

Veiem l’evolució de les temperatures a 850 hPa tant a Barcelona com a Murcia. En ambdós casos observem una davallada de les temperatures del ordre de uns 13 ºC. Sense dubte ha hagut una irrupció d’una massa freda. A més, el fet que Murcia tinga un comportament molt similar a Barcelona ens dóna una idea de la magnitud de la invasió d’aire fred, arribant a latituds molt baixes de la península i amb molta intensitat, quasi igual que a Barcelona, molt més al nord.

Per tant, complim una de les condicions de la definició d’onada de fred, la arribada d’una massa d’aire freda. Anem a veure com s’ha reflexat aquest fred en la superfície. Analitzem les dades dels primer quinze dies de febrer a l’estació de VilMeteo.

En la taula encontrem la temperatura mitja, màxima i mínima per a cada dia, així com la mitja dels primers 15 dies de febrer. Veiem com el dia més fred va ser el dia 3, amb una temperatura mitja per al dia de 4.02, sent el 65é dia més gelat si ho comparem amb els registres de la estació de la AEMET de Castelló que comencen en 1936. En una escala menor, és el 6é dia més fred dels últims 25 anys.

A la dreta trobem una columna titolada “Anomalia”, que resulta de comparar la dada diaria de VilMeteo amb el que seria un dia normal de la primera quinzena de febrer entre 1936 i 2011. La temperatura d’un dia normal dels primers 15 dies de febrer és de  11.26ºC. Així trobem que el dia 3, el mes fred, fou més de 7ºC més fred d’allò habitual.

També podem comprovar com han evolucionat les temperatures mínimes i màximes de cada dia. Al final de cada columna trobem la mitja per a tot l’episodi. Doncs bé, la mitjana de temperatures màximes per a la primera quinzena de febrer del període 1936-2011 és de  16.2ºC, casi 4ºC més que en aquest episodi. Les mínimes habituals per al més de febrer entre 1936 i 2011 són de 6.3ºC.

Com podem veure, finalment, la temperatura mitjana de l’episodi ha estat 7.16ºC, 4.1ºC per baix de la mitja per a aquestes dates.

Sense cap mena de dubte, i després d’una primera ullada a les dades, el fred que va irrompre en altura també es va notar en superfície. Podem ara comparar les temperatures d’aquesta onada freda (ja la podem anomenar així, no?) amb alguna d’altra de les que anomenen històriques.

La primera comparació és molt dura. Qualsevol episodi sortiria mal parat si el comparem amb el febrer de 1956, el més fred mai enregistrat a Espanya i com no a Castelló. D’aquell any daten les efemérides més importants en quant a temperatura, sent -7.1ºC la temperatura més baixa mai registrada a Castelló. Tot i la diferència de magnitud, el comportament ha estat similar, amb dues pulsacions fredes ben marcades al inici. Si aquesta onada freda de febrer de 2012 ha destacat pel seu temps de permanència, el que passà en 1956 no té nom.

Buscant en els arxius meteorològics de Castelló he trobat 5 episodis més d’onada freda en febrer destacables des de 1936. Són els de 1948, 1954, 1963, 1965 i 1983. De aquests, sols els de 1965 i 1983 van tenir una durada comparable a l’actual. Les de 1948, 1954 i 1963 foren notablement més efímeres però amb registres absoluts més baixos. Una comparació del febrer de 2012 amb els febrers de 1965 i 1983.

Onades de fred molt similars. Si comparem les temperatures mitjanes de cada una d’elles obtenim que la de 1983 fou la més freda de les 3, amb una temperatura de 6.60ºC. 2012 es trobaria en segon lloc amb els ja nomenats 7.16ºC mentre que la de 1965 va ser de 7.54ºC.

COMPORTAMENT DE L’ONADA DE FRED A CASTELLÓ, ESPANYA

Temperatures mínimes absolutes per a la onada de fred de febrer de 2012:

El és xocant és la diferència entre Vila-real i la zona costera de Castelló amb València, que ha assolit temperatures molt més baixes, feta l’excepció de Burriana, estació de la que desconec la seua ubicació i per tant no puc extreure més conclusions. Però aquestes diferències venen donades per un fet diferencial: el vent. Allà on ha calmat el vent la temperatura mínima ha pogut desplomarse, com a Burriana, València, etc.

Com a última curiositat abans de acabar aquest article, i ara que feiem referència al vent, adjunte un gràfic amb la evolució de la temperatura aquests dies comparant-la amb la temperatura de sensació, que ve donada per la força del vent. Si bé no hem assolit temperatures mínimes extraordinaries, és cert que hem estat moltes hores per davall de zero en el que fa referència a la temperatura de sensació.

Actualització 18/06/2012, 16:38

Si representem en un gràfic les temperatures mitjanes de la primera quinzena de febrer des de 1937 fins ara, obtenim el següent:

Fer click per ampliar el gràfic. Comprovem que la primera quinzena de febrer més freda de la història (entenem història des de que hi ha registres) fou la de 1956, amb diferència. La 1ª quinzena de febrer de 2012 es situa en segona posició. La segona 1ª quinzena de febrer més freda a Castelló des que hi ha registres. Una dada històrica.

Temperatura de l’aire, com canvia

Aquest mes de febrer està sent un mes fred, caracteritzat per l’arribada de fred procedent del NE, en última instància de Sibèria. Les temperatures baixen, sobretot de nit, i es produeixen gelades generalitzades que arriben molt prop de la costa i en el interior son molt intenses. A més, el fort i constant vent fa que la sensació de fred sigui més intensa encara. És un bon moment per fer un explicació molt general de com baixen les temperatures, i, de forma més general encara, com canvia la temperatura de l’aire.

 Temperatura de l’aire 

Anem a centrar-nos en la variació de la temperatura de l’aire en la capa de l’atmosfera on es produeixen els fenòmens meteorològics, és a dir, la troposfera. I és que el comportament de la temperatura atmosfèrica varia segons la capa de la que parlem.

És comú que la temperatura de l’aire a la troposfera descendeixi amb l’altura. L’explicació d’aquest fenomen necessita que ens esplaiem una mica.

1)En primer lloc hem de aclarir que el Sol no escalfa directament l’aire. La radiació solar atravessa l’atmosfera sense calfar de forma rellevant l’aire Però aquesta radiació al arribar a la superfície sí que la escalfa. Aquest sòl ja escalfat, al mateix temps, caldeja l’aire que està immediatament en contacte.  Aquesta és una de les raons per les que a menor altura, major és la temperatura, perquè l’atmosfera s’escalfa per la base i no pel sostre com seria lògic pensar.

2)Però hi ha més. Per una altra banda, la temperatura de l’aire també depèn de la pressió atmosfèrica. Podríem explicar la pressió atmosfèrica com la columna d’aire que existeix damunt de nosaltres en un punt concret. És evident que a nivell del mar la columna d’aire es major que a 2000 metres d’altura, que serà una columna 2000 metres menys elevada. Per tant, la pressió és major a la mar que en altura. Ara ve allò important: a menor pressió, l’aire s’expandeix i com a conseqüència es perd calor.

Aquestes son, de forma general, les raons per les que en condicions normals la temperatura descendeix quan guanyem altura.

Però. De vegades el comportament de l’aire canvia en la troposfera. Hi ha cops que la temperatura augmenta amb l’altura. Ocorre en dies de calma anticiclònica, sense núvols i absència de vent. En aquestes condicions, quan arriba la nit, l’aire en contacte amb la superfície es refreda ràpidament per la pèrdua de calor del sòl durant la nit. A més, l’aire fred, de major densitat (més pesat), s’acumula en la superfície. L’absència de vent evita la mescla del vent fred acumulat en les capes  baixes amb el més càlid a major altura, mentre que l’absència de núvols permet que el calor que allibera la superfície es dissipi i es perdi a l’espai. És el que anomenem una inversió tèrmica.

Temperatures mínimes i gelades

Com hem explicat abans, l’aire s’escalfa quan entra en contacte amb la superfície caldejada per la radiació solar. Posteriorment, els moviments verticals i horitzontals de l’aire defineixen la temperatura atmosfèrica. Doncs l’aire es refreda de forma molt pareguda. De nit, la superfície terrestre perd la calor acumulada durant el dia, refredant-se i conseqüentment refredant l’aire immediatament en contacte amb aquest.

Hi ha dos mecanismes per a que es donen les gelades, o temperatures mínimes molt baixes.

1)Per advecció freda. O el que és el mateix, quan simplement una massa d’aire freda irromp en un territori. Hi haurà gelades si la temperatura de la massa d’aire és inferior a 0ºC. Aquestes situacions solen vindre acompanyades de vent i mai es dóna una inversió tèrmica en aquestes condicions. Que el cel estigui o no cobert de núvols no influeix pràcticament en la temperatura mínima d’aquestes situacions.

2)Per irradiació. En condicions anticiclòniques, sense vent ni núvols. Es produeix una estratificació on les capes d’aire més baixes son les més fredes degut a la pèrdua de calor per irradiació de la superfície terrestre durant la nit. Ens trobem davant d’una inversió tèrmica. L’absència de vent evita la mescla de aquestes capes que hem anomenat i permet que el fred quedi acumulat en la superfície. Les mínimes i gelades per irradiació es donen en llocs profunds, tal com les valls o esplanades, on el fred pot acumular-se. És aquesta l’explicació a la situació de molts pobles de muntanya, que eviten les zones profundes per tal de fugir de les temperatures més baixes durant les inversions tèrmiques.

Podríem dir que hi ha un tercer mecanisme que és una mescla dels dos primers. Quan arriba una massa d’aire fred i estranyament hi ha unes condicions de calma anticiclònica. Seria, probablement, la situació més favorable per a les gelades més intenses.

Vila-real

A Vila-real les temperatures mínimes més baixes es donen sobretot per irradiació degut al medi físic on està situada la localitat: el ventall al·luvial del Millars, és a dir, una planúria. Per a que es produeixin gelades, no sols necessitem d’una inversió tèrmica, sinó que a més prèviament requeriríem la presència d’una massa d’aire fred. La proximitat a la mar, la baixa latitud i altitud fan que sigui poc habitual que arriben gelades a Vila-real.

Podem pegar una ullada a la última situació freda que hem viscut a Vila-real, just ara a principis de febrer de 2012. Trobem en aquest episodi ambdós tipus de refredament.

En primer lloc, peguem una ullada al 3 de febrer de 2012. Ens trobem en ple atac de la ona freda. El radiosondeig de Murcia ens indica que tenim -9.3ºC a 850 hPa (1459 m.). Observem el gràfic d’evolució de les temperatures.

Comprovem que la temperatura mínima ha arribat fins a 1ºC. El vent no ha cessat en tota la nit per tan sabem que no ha hagut inversió tèrmica i que la mínima s’ha donat purament per advecció freda, per l’arribada de una massa d’aire a baixa temperatura.

Analitzem ara la situació 3 dies més tard. El fred s’ha anat retirant i el radiosondeig de Murcia ens indica que la temperatura a 850 hPa és de +2.4ºC.

La temperatura durant el dia ha estat ja molt més alta, la màxima supera en 8ºC la del dia 3. Mentre el vent bufa veiem les temperatures relativament elevades, però quan a les 4 de la matinada del dia 7 deixa de bufar, observem una caiguda de prop de 7ºC en poc més de dues hores, marcant 3.2ºC de mínima. En aquest cas, ens trobem davant una situació de irradiació nocturna amb probable estratificació de capes baixes de la troposfera, inversió tèrmica que es veurà trencada només comenci a bufar el vent o el Sol escalfi lo suficient com per a propiciar moviments verticals de l’aire.

En el primer cas teníem en altura (1500 metres) una temperatura de -9.3ºC i la mínima de la nit fou 1ºC. En el segon cas teníem en altura 2.4ºC mentre que la mínima fou de 3.2ºC. És fàcil adonar-se’n que el primer episodi va ser una advecció freda, mentre que el segon es clarament d’irradiació i amb inversió tèrmica.

Per acabar, nomenar alguna de les estacions de la província de Castelló amb el fenomen d’inversió tèrmica més marcat. Es tracta de l’estació Barracas (CEAMET), situada en l’últim poble de la Comunitat Valenciana abans d’entrar a Terol. Situat en un altiplà a quasi 1.000 metres d’altura i rodejat de pics de fins a 1.1150 metres, compleix amb les condicions per a sofrir fortes gelades per irradiació. S’ha arribat fins els -18ºC. Una de les coses més curioses és comparar les dades de Barracas (CEAMET) amb les de Pina Montalgrao (CEAMET), situada a més altura i a menys de 10 km de Barracas. En situacions de inversió tèrmica Barracas pot arribar a marcar fins a 10ºC menys que la veïna de Pina. La explicació és senzilla: Barracas està ben situada per captar mínimes baixes per irradiació mentre que Pina, a més altura i situat en una vessant de la muntanya i no al fons de la vall, lloc on s’acumula el fred. En situacions d’advecció freda, ambdues estacions marquen temperatures similars, i Pina, per la seva major altura, una mica més fredes.